Descripció:
Aquesta setmanaa COED, només em fet dues hores a la setmana.
A la classe em finalitzat l'explicació de " La llengua que han de saber els mestres" acaban la lliçó de les normatives de l'expressió oral i l'expressió escrita; les quals tenen en comú formes d'utilitzar com podrien ser, la riquesa de vocabulari, la precisió del significat, l'absència de barbarismes, l'ús de frases fetes i refranys, morfosintaxi genuïna i l'ús correcte dels verbs.

Com a reflexió cal dir que l'estudi de tots aquest conceptes ens ajudaran a tenir un gran domini de la llengua catalana oral i escrita, per a ser uns bons mestres i ser bons exemples per imitar.

Com ampliació explicar que és un barbarisme.

Un barbarisme és una expressió, paraula o construcció que no es considera assimilada a la llengua pròpia;es considera un empobriment de la llengua a què s'importa.

El terme ve de bàrbar (en el sentit etimològic d'estranger) i té una connotació negativa. Per això els estudiosos han proposat el terme interferència lingüística com a substitut, tot i que la interferència es pot referir a tots els nivells de la llengua, és a dir, fonètica, morfosintaxi o lèxic, mentre que el barbarisme acostuma a estar centrat només en el lèxic.

El barbarisme es produeix quan un parlant usa incorrectament una expressió o estructura d'una altra llengua (si el que es pretén és produir determinats efectes estilístics o citar textualment, per exemple, es parla de canvi de codi. Els barbarismes són molt comuns en comunitats bilingües o en el procés d'aprenentatge d'un segon idioma i, en alguns casos, poden arribar a substituïr els termes genuïns.

Cal tenir en compte que alguns barbarismes han acabat sent acceptats i integrats com a part del lèxic de la llengua d'arribada; en aquest cas ja no se'n pot parlar de barbarismes sinó de manlleus o d'estrangerismes. Aquest és el cas de molts neologismes, la majoria d'ells provinents de l'anglès (anglicismes) o el francès (gal·licismes).